La ceràmica modernista i Lluís Domènech i Montaner es el títol de l’exposició que es va fer a Canet de Mar l’any passat .
imatges de la presentació de la exposició
En primer lloc veurem les ceràmiques que te el fons del museu. Aquesta exposició a La Casa Museu Lluís Domènech i Montaner era un recull de ceràmiques. El fons del museu te una riquesa en ceràmiques del propi Domènec, ja que era casa seva i a part hi tenia el seu estudi.
Ara s’ha presentat a la Sala del Jardí, i desprès s’adaptarà en un lloc permanent, com es la cuina de la Masia Rocosa de manera continua en el mateix museu.
L’objectiu es presentar les ceràmiques del fons del Museu.
Paret del menjador de la Casa Domènech (actual casa museu) amb les ceràmiques que Domènech va utilitzar per l’església de Comillas (fábriques de Pujol i Bausis i La Ceramo)
Història
Primerament hem de recordar que Lluís Domènech i Montaner es casà amb la Maria Roure de Canet i viu a la masia Rocosa. Mes endavant compra la casa del costat i transforma l’espai en una vivenda espaiosa i com a resultat de bon arquitecte buscan la comoditat i la higiene. Cada pis tela seva pròpia funció i es busca la màxima ventilació i il·luminació natural també en cada pis hi col·loca un bany, cosa insòlita per la època.
En aquesta exposició es destaca la ceràmica com el element més característic de l’arquitectura domenechiana.
Evidentment es destaca la ceràmica amb la relació amb la ceràmica modernista i els seus antecedents la ceràmica medieval, barroca i la del segle XIX.
Peça en relleu d’inspiració medieval i en reflex daurat 20 x 20 Ca. 1890 dissenyada per Puig i Cadafalch (fábrica Pujol i Bausis). Va ser utilitzada a la Casa Atmetller de Barcelona (Museu del Disseny), Barcelona
Elements ceràmics en l’arquitectura
En primer lloc s’explicarà des de la vesant històrica.
L’origen de la ceràmica el podem trobar al Orient Pròxim i Mesopotàmia on es va situar en les primeres manifestacions artístiques, sinó també com a explicació mítica de la creació de l’home en diferents cultures de l’antiguitat.
Rajola amb branques d’un Roser. 20 x 20 x 1 cm. Casa Museu Domènech i Montaner
Els elements que figuren en l’arquitectura, maons, teules, revestiments i canonades. Des de l’Edat Mitjana fins el final de l’Edat Moderna. Per qué, aquest interès per l’historia es centra en que els arquitectes modernistes es fixessin en la utilització de la ceràmica d’altres èpoques.
Tècnica per fer rajoles
Sembla ser que la part tècnica i mes senzilla, es el bescuitat, fer una peça de fang i coure-la, donant mes consistència i resistència que no una peça de fang sense coure. Afegint diferents vernissos com el plom o estany, s’aconseguia l’esmalta’t de la peça i mes impermeabilitat. I a més afegint uns òxids metàl·lics aportaven color per lo tant ja tenim la rajola.
El mes probable es que cada centre productor tenia la seva especialitat. Diferents combinacions de colors i diferents tècniques: enrajolat, corda seca i un altre tècnica son els reflexes metàl·lics que varen interessar tan als modernistes.
Paviment d’una de les sales del Castell de Santa Florentina (Canet) amb les rajoles dissenyades per Domènech i Montaner seguint models medievals.
Segles XIX i XX
La ceràmica com a funció te dos vessants: pràctic i higiènic i decoratiu. Com a pràctic i higiènic s’utilitza a les cuines, patis com aïllant contra la humitat o sota els balcons. Pel que fa al decoratiu per les façanes de les cases.
L’ús de la ceràmica es veu reforçada pels avenços tecnològics de finals del segle XVIII, i que s’imposarà a mitjans de 1860. Maons, rajoles, gerros i escultures decoratives en fang cuit, prenen com a referència estils etrusc, renaixentista, egipci, gòtic,.
Industria
De la mateixa manera i a mida que es consolida la demanda, la industria catalana creix per que els arquitectes que creen models exclusius per grans clients i amb això es generen els catàlegs que fan servir les empreses de rajoles. Per aquesta rao i estudiant la ceràmica catalana dels segles XIV i XV fan veritables creacions actualitzades. Un factor important va ser la incorporació de grans indústries ceràmiques modernes deixant pas a una massificació de la industria ceràmica al voltat dels petits tallers amb poca producció. El que es buscava era un producte a un millor preu.
A partir d’aquí també surten industries mes petites per servir a clients també mes petits i empreses de Valencia i Andalusia es consolidem dins el mercat.
Dibuix de rajola del catàleg de ceràmica
Els grans arquitectes dissenyen models exclusius pels seus clients mecenes, mentre que les grans fàbriques de Valencia, Sevillà o Catalunya produeixen models mes senzills pel resta de la població.
.
Rajola decorada a la trepa amb una branca d’olivera de caire naturalista i elements mecanicistes 20 x 20 x 1,1. Procedeix de la Casa Thomas de Barcelona. Casa Museu Domènech i Montaner
Trepes
En primer lloc el tipus de rajola es divers. S’utilitzen “les trepes” que son plantilles fetes dels diferents motius de la rajola i s’apliquen amb pinzell sobre la superfície. També es pot utilitzar una esponja, un rotllo,…per ser mes econòmica i de més fàcil aplicació per una producció seriada.
Conjunt de quatre rajoles decorades a mà alçada, resseguint un estergit, amb una rosa heràldica. Catalunya 9 x9 x 2,5cm. XV. Museu d’Arenys de Mar
En consequencia es buscan dibuixants professionals, es copien models d’altres fabricants. S’imprimeixen catàlegs de rajoles i paviments, revistes d’arquitectura, que viatgen per tot arreu.
Rajola 20 x 20 x 1 cm Fabrica del León, Onda (Castelló). Un dels models de més llarga durada, des de finals del segle XIX a la dècada de 1930, inspirat en una il·luminació islàmica que va aparèixer a un repertori artístic sl 1890. Col. Huisman de la Fuente, Canet de Mar
Però la ceràmica anava mes enllà de l’arquitectura. S’utilitza en els mobles de jardí, també en mobles de fusta fent al·lusió a la marqueteria com a decoració.
Rajoles de Cartró
Probablement no tothom tenia el poder adquisitiu de obtenir rajoles de ceràmica. per la qual cosa es van fer rajoles de cartró i rajoles de ciment amb dibuixos de colors i amb incrustacions de vidre tallat,..pa d’or,,..i a sobre se li afegia una coberta de cristall per fer-la mes resistent, impermeable i higiènica.
Rajola en cartró pedra d’Hermenegil Miralles. 20 x 2º 0,2 cm. 1890. Segurament amb un Disseny de J. Pascó. Huisman de la Fuente (Canet de Mar)
Detall d’un “azulejo cristálico” on es veu la diversitat de materials que el composen. 1907. De la fàbrica de Oliva Hermanos, Barcelona (Colecció J. Espí), Canet de MarEtiquetado