La Ceràmica Modernista i Lluís Domènech i Montaner

 

La ceràmica modernista i Lluís Domènech i Montaner es el títol de l’exposició que  es va fer a Canet de Mar l’any passat .

 

                      imatges de la presentació de la exposició

Aquesta exposició a La Casa Museu Lluís Domènech i Montaner  era un recull de ceràmiques. El fons del museu te una riquesa en ceràmiques del propi Domènec, ja que era casa seva i a part hi tenia el seu estudi.

Ara s’ha presentat a la Sala del Jardí  i desprès  s’adaptarà   en un lloc permanent, com es la cuina de la Masia Rocosa de manera continua.

L’objectiu es presentar les ceràmiques del fons del Museu.

Paret  del menjador de la Casa Domènech (actual casa museu)  amb les ceràmiques   que Domènech va utilitzar per l’església de Comillas (fábriques de Pujol i Bausis i  La Ceramo)

Història

Primerament hem de recordar que Lluís Domènech i Montaner es casa amb la Maria Roure de Canet i viu a la masia Rocosa. Mes endavant compra la casa del costat i transforma l’espai en una vivenda espaiosa buscant la comoditat i la higiene: cada pis te la seva pròpia funció i es busca la màxima ventilació i il·luminació natural en cada pis hi col·loca un bany, cosa insòlita per la època.

En aquesta exposició es destaca la ceràmica com el  element més característic de l’arquitectura domenechiana.

Es destaca aquesta ceràmica amb la relació amb la ceràmica modernista i els seus antecedents la ceràmica medieval, barroca i la del segle XIX.

Peça en relleu d’inspiració medieval i en  reflex daurat  20 x 20  Ca. 1890  dissenyada per Puig i Cadafalch (fábrica Pujol i Bausis). Va ser utilitzada a la Casa Atmetller de Barcelona (Museu del Disseny), Barcelona

Elements ceràmics en l’arquitectura

Primer s’explicarà des de la vesant històrica. L’origen de la ceràmica el podem trobar al Orient Pròxim i Mesopotàmia on es va situar en les primeres manifestacions artístiques, sinó també com a explicació mítica de la creació de l’home en diferents cultures de l’antiguitat.

Rajola amb branques d’un Roser. 20 x 20 x 1 cm. Casa Museu Domènech i Montaner

Els elements que figuren en l’arquitectura, maons, teules, revestiments i canonades. Des de l’Edat Mitjana fins el final de l’Edat Moderna. Aquest interès per l’historia es centra en que els arquitectes modernistes es fixessin en la utilització de la ceràmica en aquestes èpoques.

La part tècnica i mes senzilla, es el bescuitat, fer una peça de fang i coure-la,donant mes consistència i resistència que no una peça de fang sense coure. Afegint diferents vernissos com el  plom o estany, s’aconseguia l’esmalta’t de la peça i mes impermeabilitat. I a més afegint uns òxids metàl·lics  aportaven color.

Cada centre productor tenia la seva especialitat. Diferents combinacions de colors i diferents tècniques: enrajolat, corda seca i un altre tècnica son els reflexes metàl·lics que varen interessar tan als modernistes.

   Paviment d’una de les sales del Castell de Santa Florentina (Canet) amb les rajoles  dissenyades  per Domènech i Montaner seguint models medievals.

 

Segles XIX i XX

La ceràmica com a funció te dos vessants: pràctic i higiènic i  decoratiu. Com a pràctic i higiènic s’utilitza a les cuines, patis com aïllant contra la humitat o sota els balcons. Pel que fa al decoratiu  per les façanes de les cases.

L’ús de la ceràmica es veu reforçada pels avenços tecnològics de finals del segle XVIII, i que s’imposarà a mitjans de 1860. Maons, rajoles, gerros i escultures decoratives en fang cuit, prenen com a referència estils etrusc, renaixentista, egipci, gòtic,.

A mida que es consolida la demanda, la industria catalana creix per els arquitectes que creen  models exclusius per grans clients i amb això es generen els catàlegs que fan servir les empreses de rajoles.  Estudiant la ceràmica catalana dels segles XIV i XV fan veritables creacions actualitzades. Un factor important va ser la incorporació de grans indústries ceràmiques modernes deixant pas a  una massificació de la industria ceràmica al voltat dels petits tallers amb poca producció. El que es buscava era un producte a un millor preu.

A partir d’aquí també surten industries mes petites per servir a clients també mes petits i empreses de Valencia i Andalusia es consolidem dins el mercat.

                        Dibuix de rajola del catàleg de ceràmica

Els grans arquitectes dissenyen models exclusius pels seus clients mecenes, mentre que les grans fàbriques de Valencia, Sevillà o Catalunya produeixen models mes senzills pel resta de la població.

.

 

Rajola decorada a la trepa amb una branca d’olivera de caire naturalista i elements mecanicistes 20 x 20 x 1,1. Procedeix de la Casa Thomas de Barcelona. Casa Museu Domènech i Montaner

El tipus de rajola es divers. S’utilitzen “les trepes” que son plantilles fetes dels diferents motius de la rajola i s’apliquen amb pinzell sobre  la superfície. També es pot utilitzar una esponja, un rotllo,…per ser mes econòmica i de més fàcil aplicació per una producció seriada.

Conjunt de quatre rajoles decorades a mà alçada, resseguint un estergit, amb una rosa heràldica. Catalunya 9 x9 x 2,5cm.  XV. Museu d’Arenys de Mar

Es buscant dibuixants professionals, es copien models d’altres fabricants. S’imprimeixen catàlegs de rajoles i paviments, revistes d’arquitectura, que viatgen per tot arreu.

 

Rajola 20 x 20 x 1 cm Fabrica del León, Onda (Castelló). Un dels models de més llarga durada, des de finals del segle XIX a la dècada de 1930, inspirat en una il·luminació islàmica que va aparèixer a un repertori artístic sl 1890. Col. Huisman de la Fuente, Canet de Mar

Però la ceràmica anava mes enllà de l’arquitectura. S’utilitza en els mobles de jardí, també en mobles de fusta fent al·lusió  a la marqueteria com a decoració.

Però no tothom tenia el poder adquisitiu de obtenir rajoles de ceràmica. Es varen fer rajoles de cartró i rajoles de ciment amb dibuixos de colors i amb incrustacions de vidre tallat,..pa d’or,,.. a sobre se li afegia una coberta de cristall per fer-la mes resistent, impermeable i higiènica.

 

Rajola en cartró pedra d’Hermenegil Miralles. 20 x 2º 0,2 cm. 1890. Segurament amb un Disseny de J. Pascó. Huisman de la Fuente (Canet de Mar)

 

Detall d’un “azulejo cristálico” on es  veu la diversitat de materials que el  composen. 1907. De la fàbrica de Oliva Hermanos, Barcelona (Colecció J. Espí), Canet de Mar

 

 

La Ceràmica Modernista i Lluís Domènech i Montaner
Etiquetado en:    

Deja un comentario

A %d blogueros les gusta esto: